ABOUT ME

Si bé és cert que la meva introducció a la fotografia, als meus 18 anys, va ser purament casual, des del primer moment vaig tenir clar que era allò al què volia dedicar-me de manera professional, que era la fotografia el què m’omplia de veritat. Va ser llavors quan la meva vida va fer un gir de 180 graus, les coses se’m plantejaven de manera diferent. I és que amb la fotografia va començar a desenvolupar-se alguna cosa encara per descobrir la meva vessant més expressiva, més sentimental i melancòlica. En el passat havia estat una persona obstinada i bastant intransigent, però a mesura que aprofundia més en l’art fotogràfic anava notant a com m’obria a nous horitzons. Poc a poc vaig aprendre a entendre que, no tan sols les coses materials i tangibles, sinó que els fets, els pensaments i la vida en general també podien ser presos des de diferents punts de vista, des de diferents angles, diferents enfocs. No sabia on em duria tot això, però tenia clar que havia de dedicar-m’hi sencerament.

Els meus inicis en aquest món van ser cursos intensius de revelat analògic de fotografia en blanc i negre, doncs tenia clar que havia de començar des del principi. Més endavant vaig cursar els 3 anys de fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, prenent també cursos d’especialització com ara Fotografia d’Autor, Fotografia de Teatres i Espectàcles i Crítica Fotogràfica. Allà vaig aconseguir viure experiències inoblidables i treballar amb verdaders professionals, dels que en vaig aprendre moltes coses, sempre respectant i conservant la meva personalitat, la meva manera innata d’entendre i fer les coses.

Mentre cursava aquests estudis vaig estar exercint d’ajudant de fotògraf d’arquitectura durant un total de dos anys i mig. La meva feina consistia en realitzar fotografia d’estudi de maquetes i retoc fotogràfic, tant de les captures de maquetes com d’edificis a tamany real. Al llarg de tota la meva educació fotogràfica, m’he anat formant en els diferents àmbits fotogràfics i em considero molt polifacètica, els meus treballs parlen per mi. No obstant, sí és cert que un ambient en el què em trobo molt còmode amb la càmara són els espectacles. Sóc una gran amant de la bona música, en especial del Jazz i del Blues. Quan realitzo aquestes sessions d’espectacles, el meu major repte consisteix en intentar plasmar en imatges, i en tan sols un instant, el què el grup musical intenta transmetre amb música. Ho entenc com una conversió, d’art a art. La meva experiència en aquest àmbit és, quant menys, extensa. He participat com a fotògrafa durant 2 anys consecutius al Festival de Jazz de Terrassa, durant 3 anys també seguits al Festival de Blues de Cerdanyola i al Festival de Jazz de Barcelona, d’entre altres. He tingut l’honor de fotografiar artistes com The Manhattan Transfer, Ornette Coleman, Gal costa, Eldar i molts més. També fotògrafa del Festival del Mil·leni, retratant a grans nacionals com ara Pasion Vega i Rosana.

He realitzat per encàrrec diverses sessions a grups musicals en estudi i exterior, també d’artistes, models i actors. Cal destacar la meva participació prenent captures a l’Institut del Teatre, tant en obres de teatre, com ball i clàssica.

Vaig ser fotògrafa d’una ONG als seus viatges per Centre Amèrica en els què subvencionava projectes que ajudessin a les zones a desenvolupar-se, en països com Guatemala o Mèxic.

Però tot això que acabo d’exposar no són més que paraules. Tal i com diu el refrany, el que parla per si sol i s’expressa millor que mil, cent mil i un milió de paraules són les imatges. Els convido a què dediquin una petita part del seu temps a observar i valorar les meves fotografies. Res més, els dono la benvinguda a aquest espai creat exclusivament per a l’espectador; espero que els agradi i el disfrutin.

 

English:

Though it is true my introduction to photography was by pure coincidence when I aged only 18 years old, from the very first moment it seemed clear to me that I wanted to devote my career to it. I finally found what I was looking for; what made me feel complete and realized. It was only then when my life experienced a dramatic turn, things seemed different in every sense of the word. It was with photography that I experienced the awakening of my most expressive, emotional and melancholic side. I realized then how inflexible and obstinate I had been; the deeper I got into photography, the more open-minded and flexible I became. Day by day I learnt to understand that facts, thoughts and life itself and not only tangible things could be taken from diverse points of view, different approaches, varied focuses. Though I did not know where this new unexpected life path would bring me whatsoever, I knew for certain that my passion lay in photography.

It was plain I had to start from the very beginning, so I took a few courses of black and white photo developing. A bit later I took the 3-year-long Degree in Photography in the Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, specialising in documentary, theatre plays and shows photography, as well as in photography critique. There I also got the chance to live unforgettable experiences and work with outstanding professionals from whom I acquired a vast and priceless knowledge conserving my personality, inborn understanding and style. While taking this degree I worked with an architecture photographer for two and a half years. This job consisted of taking photographs of mock-ups and miniatures, as well as picture editing of both mock-ups and real-scale buildings.

Throughout my education in photography, I have been trained in diverse photography approaches and I consider myself to be really versatile, this being proven in all of my photographic works. Nevertheless, it is true that I feel especially comfortable in the field of shows photography. I am a big fan of Jazz and Blues music. When it comes to performing music shows photo reports, the hardest of my goals is to immortalise every single one of the feelings the musicians try to express into just one picture. I consider it to be a kind of transformation, from one sort of art to another one. My experience in this area is broad. I have been the official photographer in the Festival of Jazz of Terrassa for two years in a row, in the Festival of Blues of Cerdanyola for three consecutive seasons and in the Festival of Jazz of Barcelona amongst others. I have had the meaningful pleasure to photograph international artists such as The Manhattan Transfer, Ornette Coleman, Gal Costa, Eldar and others. I have also done photo reports of ‘Festival del Mil.leni’, taking photographs of great national artists like Pasion Vega and Rosana.

I have been ordered to make several photo sessions both in studio and outdoors to diverse music groups, artists, models and actors and actresses. It is remarkable to mention my participation in the Institut de Teatre, where I took photographs of drama, dance and classical music performances.

I also was a NGO photographer during their trips to Central America in which they financed projects in order to promote the development of some especially poor areas in Guatemala or Mexico.

However, everything I have been trying to explain in this very personal essay is only a bunch of words. And as the Spanish saying goes, a sole picture stands for itself and gets the message through better than a hundred or a thousand words, whichever this message is. I gladly invite you to dedicate a very small part of your spare time to have a glance at my photos. To end with, I welcome you to this space created only for the eyes of people like you; I hope you enjoy it.